SOMIEU TOT EL QUE PUGUEU

Aquest any per Sant Jordi, l'empresa per a la que treballo ens ha tornat a regalar a cada treballador un llibre i a cada treballadora una rosa. Un bonic detall que no totes les empreses tenen amb els seus treballadors, i es d'agrair que en aquests temps de crisi en que les empreses no dubten en retallar qualsevol cosa, encara quedin unes poques que mantinguin aquests detalls amb els seus treballadors. Però....sempre hi ha un però.

El llibre que aquest any ens han regalat, es una edició especial per a la nostre empresa, amb una dedicatòria del nostre president i fundador. El llibre en qüestió recull dotze texts on es recullen experiències i la història de Steve Jobs. Per a qui no sapigueu qui era aquest senyor, va ser el fundador i l'anima de Apple. També el podríem definir com el somiador que va fer que Apple sigui la referencia a copiar.

Perdó, el títol del llibre: Los doce legados de Steve Jobs.

La veritat es que la part que porto llegida és força interessant, i entenc perfectament perquè el nostre president ens ha regalat aquest llibre i amb aquesta dedicatòria. Una empresa com la nostra que continua creixent, amb uns plans d'expansió dissenyats fins l'any 2022, necessita motivà a la seva gent, noves idees i propostes per mantenir aquest ritme. I ara arriba el però:

Potser algú li tindria d'explicar al nostre president, que tret de un cert tipus d'empresa i d'algun cercle d'altres, el personal que destaca per la seva brillantor a la feina, per les seves idees revolucionàries o bé simplement perquè fa la feina millor que un altre, passa a ser un perill, algú a qui es te de controlar, deixar de costat en depèn quines qüestions, no sigui que ....

Sento dir-ho, però per desgracia aquesta es la postura més abundant en les industries, si més no, del nostre país. On es premia i gratifica a aquells que no es veuen, a aquells dels qui ningú diu res dolent i sovint tampoc res de bo, a aquells que es limiten a “guardar las apariencias” i ha riure les gracies a un altre. En fi, gent que no arrisca, que no dona idees, que no qüestiona les antigues pràctiques i que dediquen més esforços en mantenir el seu status, que en somiar solucions de futur, en invertir recursos per trobar l'excusa perfecta que en trobar la solució perfecte.

En fi, no vull ser més negatiu i molt menys criticar la iniciativa del president de la companyia, que torno a dir que l'entenc i fins i tot m'agrada, però, ¿pot ser no ha arribat l'hora de apostar per tots els somiadors i deixar de banda als altres?

Bona nit, i ja ho sabeu, Steve Jobs era un somiador i va triomfar, però abans de ser uns somiadors a les vostres empreses, mireu i escolteu, desprès ..... no ho dubteu