Ahir nit

Ja se que fa molt de temps que no penjo res en aquest bloc, i no es per que no tingui idees per escriure, però no tinc masses ganes d’escriure coses que no puc donar-lis un toc “catxondo”.

Però avui us explicaré la darrera aventura, una aventura que va començar com un agraïment musical a qui ens suporta, gaire be cada dia, i molt especialment cada divendres.

Ahir el grup amb el que intento tocar musica, que no sempre ho aconsegueixo, vàrem tocar per  primer cop a la terrassa del Bar la Nina, bé lo de tocar es pot entendre de moltes maneres. La meva intensió era la de tocar, sopar i passar una nit de festa amb els amics del CEM Maria Grever.

La cosa va començar amb retard, els musics es el que tenen, ¿o recordeu algun concert que hagi començat a l’hora programada?. Muntatge, posicionament del personal, proves de so, cerveses. En fi, lo normal en un “bolo”.

Al final, després de moltes cerveses va començar l’actuació del grup en qüestió, el meu. Encara no s’entén com ahir al vespre no va nevar a Parets.

Potser van ser les cerveses, les del públic també, però va ser la nostre actuació estrella. Mai havia sonat tant........, digueu-li com vulgueu. Ben be semblava que cada un de nosaltres estava tocant una cançó diferent, però això si, tots a l’hora. Gracies a l’educació que molts pares van invertir en els seus fills, els assistents ens van felicitar i fins i tot ens van dir quant era el proper “bolo”.

Gracies a tots els pares que varen invertir en l’educació dels seus fills.

Per fi el nostre “bolo” va acabar, sincerament tots esperàvem aquest moment per escapar amb una certa dignitat de l’escenari.

Va començar la part Jam del “bolo” amb la intervenció del nostre director, el seu germà, “collons” aquests si que son musics, i d’altres que van posar una nota de més qualitat.

Finalment va començar la segona part de l’actuació, la de les cerveses, cubates, gin-tonics i aquestes coses, i aquesta va ser la part més distesa i divertida de la nit.

Durant aquesta part del “bolo” em vaig donar comte de dues coses ben diferents:

1.     Quan comença aquesta part, cada cop més, em trobo més fora de joc, no puc ficar-me dintre de la festa, deu ser cosa de l’edat.  La veritat es que quan tots comencen a estar alegres i catxondos, jo cada cop m’allunyo més d’ells. Sembla com si les cerveses i els cubates que prenen, a mi em deprimissin més. O potser es per altres coses, cal tenir en comte que ahir era lluna plena i la lluna plena m’afecta molt, i no us penso dir a ón.

I

2.     Els companys amb els que intento fer musica, a més de musics, que això ja de per si diu molt de tots plegats, son una colla collonuda. Estic orgullós de tots i totes. Em permetreu un apunt especial per els meus fills, el percussionista i una de les veus del grup, no sabeu quin gust dona poder tocar amb ells a l’escenari.

Per això i molt seriosament.

Gracies a l’equip del Bar La Nina, per deixar-nos tocar a la vostre terrassa.

Gracies al assistents per mantenir l’ànim, l’educació i el fred.

Gracies a la P3 Band per suportar-me i deixar-me seguir fent soroll amb ells.

I

Gracies als meus fills per suportar-me i aguantar-me en aquestes nits de festa. Ja se que us tallo el rotllo amb la meva presencia, però per sort o per desgracia també soc el vostre Pare.

Que passeu unes molt bones vacances de Setmana Santa.